Com cada estiu, una de les grans distraccions que tenim aquí al poble, es sens dubte la pesca, sense menysprear evidentment les partides del domino de la pizzeria, les tardes desustanciades de colocón al Springflix, ni la tarda tant amarga que et fa passar la mosca negra quan vas a la piscina pública.
La temporada de pesca comença quan l’anguila fa la transició aigua salada - dolça, fent la seva entrada pel delta de l'ebre fins a aglomerar-se a les comportes de Flix, oferint belles imatges com aquestes.
Però no tot son belles imatges. Malauradament al riu Ebre hi ha una plaga que en els últims anys ha fet disminuir la quantitat de peix de totes les especies que actualment hi ha al riu Ebre (la majoria no autòctons) fins a nivells preocupants. Evidentment estem parlant del Silur. Mireu aquest vídeos.
Tot es remunta a la primavera de l’any 1974. El biòleg alemà Roland Lorkowsky, especialitzat en ecosistemes i peixos d’aigua dolça, va decidir pel seu propi compte introduir il·legalment el silur a les nostres terres. Concretament per la Jonquera. 32 alevins procedents del Danubi que van ser dipositats a pocs quilometres del pantà de Mequinensa, argumentant que havien de servir com a reclam per a la pesca del desaparegut lucio. Però la pregunta es, quins motius tenia aquest home per introduir il·legalment el silur a l'ebre?
En un escrit que va fer a una prestigiosa revista de pesca argumentà que havia previst que al pantà de riba roja, es produiria un gran desequilibri a l’ecosistema si tot continuava igual. Comentà que el Black bass i el lucio, les dos especies dominants, en nombre y en agressivitat, ja que són carnívors y en aquella època no podien ser depredats per ningú, estaven destinats a desaparèixer.
Els motius que el van portar a creure-ho van ser que el lucio pon els ous a la primavera i necessita poca profunditat per a dipositar-los, i es a l’època que es produeixen els alt i baixos en el nivell del riu, motiu pel qual es perdien gran part dels ous. El Black bass necessita tot el contrari, molta profunditat i aigües molt netes, però la contaminació generada per les fabriques situades al Segre i al Cinca van afectar molt a la disminució d’aquest peix.
Veient el que estava passant, va preveure que la carpa estava destinada a ser la raça dominant de l'ebre. De ser el peix depredat, a ser el depredador (tot i que es herbívor). Segons Roland, el gran inconvenient de la massificació de carpes, es el fet que al ser un peix que es passa gran part del temps al fons del riu, generarien un moviment de terres molt gran, comportant així un empitjorament de la qualitat de l’aigua i la conseqüent mortalitat d’una gran quantitat de peixos incloses elles mateixes, provocant una total contaminació i possibles epidèmies per a la gent de la zona.
En resum, aquestos són els motius que el van portar a introduir el silur pel seu propi compte. En part tenia raó, ja que la industria ha fet molt de mal a les diferents espècies de peix que habiten a l'Ebre, ja sigui per les infraestructures com els embassaments i les variacions de nivell que produeixen, com per la contaminació de l’aigua i del fons del riu, i molt possiblement la previsió que va fer de la desaparició d’exemplars de lucio i Black bass hagués estat certa, però no s’ha pogut demostrar. La seva decisió ha comportat l’acceleració de la desaparició de moltes especies autòctones i introduïdes, i es qüestió d’anys que el silur s’acabi quedant com a única espècie al riu. Volia un equilibri al pantà de riba roja i Mequinensa, i ha provocat un desequilibri a tot el riu Ebre, encobrint així l’impacte mediambiental que tenien en un passat la industria al riu Ebre.
El silur es un depredador nat i s’ho menja absolutament tot. Des de totes les especies de peix que hi pot haver al riu, passant pels crancs de riu, ranes, serps, los patos i les cigonyes de Pere Josep... Es un peix que pot arribar a menjar diàriament la meitat del seu propi pes en aliment , i cada any s’estan trobant exemplars més grossos al riu Ebre. Actualment s’estan trobant silurs als canals de regadiu del delta de l'ebre, fet bastant sorprenent.
Us deixo les fotos dels primers silurs de l’estiu.
