divendres, 8 d’agost del 2008

La despedida de Fina. Primera part.

Lluny queda el més de febrer que es quan vam decidir llogar un pis entre 4 "amics" de tota la vida, per a tenir un punt de trobada on refugiar-nos del fred de l'hivern i la calor de l'estiu, poder realitzar sopars espontanis en los amics... La qüestió es que el fet de trobar un pis com deu mana avui en dia és complicat. Desprès de visitar un cau de rates i fongs valorat en 300 € (encara tinc la imatge gravada de la cara que va fer zamora quan va veure el got de llet fermentada dins de la nevera) i visitar un dels pisos del bloc que hi ha just al costat de l'Springflix valorat en 500 € sense mobiliari, vam tenir la mala sort d'assabentar-nos que un dels pisos de la propietat Picullan@, estava lliure i sense compromís. Qui mos ho havia de dir. Realment no coneixes a la família Picullan@ fins que hi tens tractes que requereixen legalitat, papers i firma. Realment veus de quina pasta estan fets, i quina classe de comerciants són. Desprès d'uns dies d'espera, la madame va trobar un raconet per acompanyar-nos a veure el pis. La primera impressió no va ser molt bona, ja que vam tenir que baixar escales per arribar al pis en concret, situació comparable al d'un refugi nuclear soterrat. Al entrar al pis la cosa canviava. Rajoles noves, cuina americana, bomba de calor, bany en condicions i net, l'únic que fallava a simple vista era el mobiliari que era una mica vell, el pis en si no era gaire gran que diguem i una de les tres habitacions tenia una de les parets amb símptomes d'humitat. Vist lo pa que mos donaven als altres pisos que vam visitar anteriorment, decidim quedar-nos un pis que no arribava als 60 m2 habitables pel mòdic preu de 400 € mensuals i 10 euros mensuals per a la neteja de les zones comunes. El següent pas era firmar el contracte i dipositar el primer més de lloguer i una fiança, i aquí es produeix la primera picullanada.
Resulta que a l'hora d'anar a firmar el contracte, ens diu que a més de lo acordat s'han d'ingressar 60 € per a pagar lo contracte garantia de gestoria ****anya. No vam tenir cap inconvenient fins que desprès de firmar lo contracte, vam veure que aquell contracte no tenia cap mena de distintiu de la gestoria en concret, i pertant l'hauria pogut fer qualsevol persona que tinguès ordinador i una mica de idea de word. Vam aparcar el tema ja que no era qüestió de començar a fotre guerra als 5 minuts d'haver firmat contracte, i perquè era molt estrany que ens donès rebut de tot el que li vam pagar menys dels diners del contracte. Tard o d'hora sortiria i així va ser.

Continuarà....

divendres, 1 d’agost del 2008

Busca la diferència.

Desde fa una bona temporada, l'afició que han generat les màquines de joc tàctils tant a l'escala com a disco Springflix es prou vistosa. Trivial, shangai i busca les diferències. Jo proposo un joc. Deixo una foto penjada per a buscar una única diferència. Hi ha "prèmit".

Bon cap de setmana.

diumenge, 27 de juliol del 2008

Sortida amb sorpresa

Cançó del dia: Asobi Seksu - Thursday




L'últim cop que havia estat a la vall fosca era bastant jovenet, i la veritat es que no me'n recordava gaire bé de la bellesa dels seus estanys i paisatges. Situada a la part nord de la comarca del Pallars jussà, formada per petits pobles amb escassetat d'habitants (Pobleta de Bellvei, Mont-Ros, Pobellà, Espui, Cabdella, Beranui...) envoltats per pics de més de 2500 metres d'alçada que degut a les grans pendents de les seves muntanyes, la llum solar arriba amb molta escassetat al fons de la vall durant l'estació hivernal i d'aquí sorgeix la denominació de vall fosca.
Es un lloc ideal per desconnectar de la vida quotidiana i per passar un dia rodejat de la verdor i l'aroma de muntanya.


Aprofitant que estàvem bastant pròxims, vaig demanar a veure si podíem parar a un dels llocs que tinc més bons records de la infància, igual que tots els amics i coneguts que també van venir. A veure si hi ha algú que ho encerta abans d'arribar a la fotografia final.



La infinitat de records que em van venir en ment just en el mateix moment que vaig tornar a posar-me davant d'aquest entrador de pedra, on a la seva part superior porta un rètol de fusta on hi ha escrit el nom del poble on està situada la casa de colònies. Molinos, probablement sigui el lloc del qual mantingui els millors records de la infància, ja que passats més de 10 anys encara me'n recordava amb bastant exactitud de totes les instal·lacions. Com ja es pot veure a les fotos, està completament abandonat i sense cap mena de manteniment, cosa que em va fer bastanta rabia perquè s'ha deixat perdre una de les millors cases de colònies que hi ha a catalunya. Vaig tenir la sort de poder entrar a l'edifici on hi havien els dormitoris, la cuina i el menjador sense haver de forçar la porta, ja que algú s'havia pres les molèsties de fer-ho abans que jo i evitar-me el fet de plantejar-me el dilema. Jo no ho hagués fet. Ja a dins, no vaig voler avançar gaire més de l'entrada. Feia llàstima de veure. Estava tot trencat i saquejat, però sort vaig tenir que la meva ment decidís arreglar aquell moment tant anguniós, tot enviant-me un seguit d'imatges com, els moment viscuts amb els amics, les olimpíades, les excursions, les típiques criaturades i mals tractes als companys que al seu dia feien riure, la piscina, el camp de futbol, lo amargats que estaven los monitors, lo xivarri que es formava al menjador a l'hora dels àpats, i la pitjor de totes va ser la de cara sapo menjant-se les mosques que queien dins de la tassa de la melmelada acompanyades amb pa recent fet.

Per acabar deixo penjada una foto de tota la tropa que vam anar-hi, i que suposo que farà molta gràcia a tots els que la vegin.


divendres, 25 de juliol del 2008

Festaaaaaaa!!!!

Cançó del dia: Radiohead - Videotape (Amplive remix feat Del the funky homosapien)



Avui divendres, sense cap mena de dubte, es lo dia més feliç d'aquest inacavable més de juliol. Me aixecat a les 4 de la tarde estant ja de vacances, i una de les meves prioritats meves ara mateix es Festaaaaaaaa. Necessito relax i platja


Hores i hores de massatge


Un cotxe nou


Pescar un siluro de dos metros


Fer vida social (quins records a la laboral)


La primera proposta d'aquestes vacances es presenta dissabte pel matí. Una sortida de quads en familía per les montanyes de la vall fosca amb una bona costellada inclosa. Esperem que la costellada no sigui amb el quad, que l'ultim cop no li va faltar gaire. L'unic inconvenient es que marxem a les 6 del matí, però tot i això no em privarà de sortir avui per la nit.

Bones vacances a tothom, que més pronte o més tard ens arribaran a tots.
Per cert, s'accepten propostes musicals per a futures entrades.

dijous, 24 de juliol del 2008

Anem progressant.

Pensava que no ho aconseguiria, però ha valgut la pena perdre dos horetes d’una magnifica tarde de dijous per una bona causa. Al final he aconseguit el codi html necessari per a poder penjar al bloc una aplicació capaç de reproduir cançons mentre llegeixes les noticies que hi publico. Es una manera d’agrair als lectors el seu interès. També vull remarcar, que lo mèrit està en que jo de llenguatge html no en tinc ni idea, i modificar línies de codi sense entendre-ho es prou complicat. Si hi ha algú que estigui interessat en aprendre-ho a fer, que deixi un comentari i faré una entrada explicant pas a pas com fer-ho.
Remenant per Hype Machine, he trobat una cançó que m’ha agradat molt. Us la deixo aquí penjada per a que l’escolteu.

Blonde redhead - 23

dimecres, 23 de juliol del 2008

The Hype machine.

Feia temps que no trobava una pagina web de caire musical tant útil com aquesta. Sens dubte és la pàgina ideal per als amants de la música que, cansats de la lentitud dels programes de descàrrega (emule, winmx, ares...) i sobretot la falta de fonts a l’hora de buscar les novetats musicals, ens limitava en gran part el fet de poder adquirir i escoltar les noves produccions que van sorgint. La forta pressió que està fent el col·lectiu de músics, han fet que es clausurin totes les pagines web amb major nombre de visites que tenien per finalitat la descàrrega directa o t’enllaçaven directament amb programes de descàrrega per a facilitar-te la feina.

The Hype Machine es una idea que va sorgir l’any 2005 amb la finalitat de facilitar la recerca de mp3 que hi ha a la xarxa. L’aparició del moviment blogger, es una de les grans bases de funcionament d’aquest buscador, ja que molts artistes s’estan promocionant mitjançant pagines personals, on hi publiquen les seves noves produccions. Hypem, es beneficia d’aquest fet. Amb la referència del nom de l’artista o d’una cançó, fa una cerca per tota la xarxa d’arxius d’àudio en format mp3, i et retorna amb considerable rapidesa tot una sèrie d’enllaços on tu podràs escoltar o fins i tot descarregar-te el grup o cançó mencionat sense tenir cap mena de conflicte amb la privacitat o copyright de les cançons, ja que Hype machine únicament t’ofereix enllaços d’informació enlloc d’oferir enllaços de descarrega, que es el que està penat per la llei.

Hype machine et permetrà estar totalment actualitzat musicalment parlant, i poder tenir accès a pàgines d'opinió i interès musical de tot el món. Accedeix a The Hype Machine.

Us deixo una cançó. Si us agrada es pot descarregar: Midnight Juggernauts - Into the galaxy
[Escoltar] [Descarregar]

dilluns, 14 de juliol del 2008

En memòria a Olive Riley.


Avui he llegit la notícia i he cregut convenient que s’havia de difondre. Olive Riley, australiana de 108 anys de joventut i considerada la blocaire més vella del món, va morir el passat dia 12 de juliol.
Des del passat més de febrer, data en que va realitzar la seva primera entrada fins a comptabilitzar-ne un total de 70 amb l’ajuda d’un amic, ha estat comunicant-se amb gent de tot el món explicant les seves vivències de la segona guerra mundial, com va fer créixer i educar als seus tres fills tota sola, i múltiples histories de la seva vida laboral. La ultima entrada estava registrada del passat 26 de juny on ja explicava el delicat estat de salut en que es trobava, i finalment avui s’ha publicat la notícia de la seva defunció, agraint a totes les persones que l’han estat seguint i el plaer que li ha suposat el fet de contar les seves històries, que es una de les coses que agrada més a la gent gran, recordar i ser recordats.
La blocaire que agafa el relleu de Olive es la gallega Maria Amelia, que a l’edat de 97 anys i ja des de fa dos anys de l’obertura del seu bloc, ens demostra que l’edat no es cap obstacle per l’ús de les noves tecnologies, i comenta que Internet es el millor invent de la història.